Lloc on realitzaràs el treball de camp.
El treball de camp es desenvoluparà al barri de “Los Planas”[1], combinant horaris de matí, entre les deu i la una del migdia, i de tarda entre les cinc i les nou del vespre entre setmana de forma aleatòria. La població de referència són uns onze nois i 6 noies joves, entre 14 i 28 anys, que es troben de forma habitual a l’espai de carrer, responent així a un perfil de jove en potencial situació de risc social i amb dificultats personals en el procés de construcció del seu projecte vital.
L’espai i el grup formen part d’una de les zones del municipi on el Programa Comunitari d’Intervenció en Joves atent a través de la figura de l’educadora de carrer (jo). El barri al qual faig referència és un dels catalogats per la resta de ciutadans de la vila com a “perillosos” donat l’elevat grau d’immigració (nacional i estrangera) però sobretot al nivell socioeconòmic dels seus veïns (alt grau de desocupació laboral i formativa, consums de substàncies a la via pública com a fet normalitzat, vivenda “social” de baixa qualitat,...) ocupa només dos carrers però és al lloc on hi ha el bar i el seu voltant on es concentra tota la gent.
Tema i/o situació a observar.
Centrarem el treball etnogràfic en el tipus de relació que estableix la població jove, que ocupa habitualment l’espai de carrer del barri de “Los Planas”, amb els diferents equipaments del municipi, en funció de la situació personal i la demanda concreta (necessitat que volen satisfer). Posant especial èmfasi en les vies d’accés, les expectatives que es creen (el que n’esperen), la capacitat de resposta i adequació dels equipaments i els serveis als trets particulars dels individus (habilitats socials deficients, poc hàbit d’ús d’infraestructures,...) i la durada/intensitat o la freqüència de la relació.
Justificació de la tria.
Fa tres anys vaig conèixer aquest grup de joves a través del programa d’educació de carrer, d’entrada la demanda de l’administració contractant era detectar les demandes que formulessin i derivar-los cap als serveis on podien trobar resposta. Però l’experiència del dia a dia m’ha demostrat que hi ha algun factor que falla, ja que l’ús que en fan és molt esporàdic i sempre acaben tenint “problemes” que justifiquen el fet o bé de no anar-hi o bé de trencar les relacions de forma sobtada. Algunes de les característiques que he observat a priori i que crec que val la pena tenir en compte a l’hora d’analitzar, és el sentiment de pertinença al barri, que va més enllà d’un espai geogràfic i passa a ser un element d’identitat personal (influència en el llenguatge, en el vestir, en la manera de pensar,...) un detall que ho denota és el fet que quan surten del barri “van”[2] al poble (com si no en formessin part, quan només han de creuar un carrer). Per altra banda el grup d’iguals té una influència molt forta i es dona molta importància a les vivències dels altres (molts cops distorsionades per les lectures partidàries de l’experiència), tenint així un efecte limitador en els subjectes que han d’anar a un servei o equipament, doncs arrastren tot els prejudicis dels altres i no permeten una experiència des “de zero”.
Així doncs el treball etnogràfic que proposo pretén trobar les causes d’una dificultat que he experimentat a l’hora de desenvolupar el projecte de carrer en el qual treballo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada