Reflexió final

M’agradaria tancar aquest bloc compartint les reflexions que he extret de l’experiència de fer “d’aprenent d’etnògrafa”, aquesta és la reflexió que m’emporto;

“Destacar l’aportació que ha representat aquest exercici en la mirada i la praxis com a educadora. Prendre consciència que per estudiar els fenòmens socials es bàsic tenir una mirada crítica, que abraci el màxim de factors per tal d’interpretar de forma global la realitat de la qual partim, donar veu als propis actors per acostar-nos a les claus que ens permeti construir el corpus teòric que requerirem per a poder comprendre amb més profunditat els fenòmens socials i les persones amb i per les que treballem.

L’etnografia ajuda per una banda a comprendre i per l’altra a projectar noves estratègies, nous models d’acció, que parteixen del coneixement de les persones, dels processos, per tal d’oferir un nou sentit i una nova mirada sobre les accions que es proposen, sempre en un sentit de millora, d’acotar els serveis en base al coneixement dels subjectes i de les relacions que s’estableixen.

L’etnografia és també relació, relació amb els altres, i ens brinda estratègies d’abordament o de tractament amb les persones que són bàsiques per a la nostra feina, que es basa fonamentalment en la comunicació, així mateix ens acompanya cap el camí de l’objectivitat permetent-nos veure els individus amb totes les seves dimensions, més enllà dels propis filtres. També ens mostra que el ritme i els processos de cada persona no els podem determinar nosaltres (encara que estiguem emparats en programes o projectes amb temporitzacions concretes), sinó que és en la creació de la sinèrgia entre educador/etnògraf i individu on recau el pes dels encontres i de la informació que cerquem. A nivell personal aquestes son les principals competències que crec que ens aporta l’etnografia en la mirada com a educadors.

A partir del que he experimentat en aquest exercici crec que l’etnografia és una oportunitat per a repensar no tant sols els col·lectius o els fenòmens socials amb els que treballem, sinó per a repensar-nos com a educadors i per tenir aquest esperit d’investigar, d’aprofundir en el sentit i la direcció de tot el que fem, és un camí sobre la reflexió crítica per a prendre consciència de les orientacions de la nostra praxis professional.”

No pretenc pensar si és o no encertada, el que valoro és que a nivell personal m’ha fet reflexionar molt al voltant dels conceptes i idees que acabo d’exposar, i que relaciono sobretot amb l’actitud a l’hora de posicionar-me davant del món, davant dels altres.